Embedded Files
La rellevància de la memòria escandinava-espanyola en un món en crisi
La rellevància de la memòria escandinava-espanyola en un món en crisi
En un món marcat per la immediatesa, la sobrecàrrega informativa i el relativisme de la veritat, la memòria històrica compartida entre Escandinàvia i Espanya ofereix un espai de profunditat, resistència i trellat. Aquesta memòria no és només un conjunt de fets passats: és una reserva de valors, una guia moral i una eina política.
En un context globalitzat on les connexions són digitals però les solidaritats sovint són superficials, recordar que homes i dones escandinaus van travessar Europa per lluitar al costat de la República, o que van establir hospitals internacionals en terres valencianes, ens parla de connexions humanes que superaven fronteres, idiomes i religions. Ens parla de compromís.
Aquesta memòria és també resilient. Malgrat l’oblit institucional, la Guerra Freda, la neutralitat forçada o el silenci administratiu, les històries de resistència i solidaritat han sobreviscut en arxius personals, murals, llibres de poemes, cançons i actes sindicals. I han tornat a ressorgir quan més es necessiten, com antídot contra el cinisme i la desmemòria.
En un món cada vegada més polaritzat, recordar aquestes aliances internacionals ens ajuda a reduir les fractures. Recordar que va haver un temps en què pobles llunyans s’uniren per defensar un ideal comú —la llibertat, la justícia, la democràcia— pot tornar a ser font d’inspiració i diàleg enfront de l’odi, el negacionisme i la indiferència.
La memòria escandinava-valenciana ens recorda que la indiferència mai és neutra. Quan els pobles callen davant la injustícia, els totalitarismes avancen. I quan actuen, fins i tot en minoría, poden sembrar un llegat que perdura i transforma.
Una memòria que inspira solidaritat i cooperació avui
Una memòria que inspira solidaritat i cooperació avui
El record dels brigadistes escandinaus i dels exiliats republicans que lluitaren contra el feixisme constitueix una lliçó viva de solidaritat. Ens mostra que la defensa dels drets humans no pot entendre de passaports ni de silencis. I que la cooperació internacional real comença en la capacitat d’emocionar-se i actuar pel patiment de l’altre.
Aquesta memòria pot i ha de servir de base per a renovar el compromís internacional amb la democràcia, la pau i la dignitat. En una Europa sacsejada pel populisme autoritari, recordar les lluites del segle XX pot reforçar els fonaments de l’antifeixisme contemporani: no només com una postura ideològica, sinó com una pràctica ciutadana i internacionalista.
La col·laboració cultural i històrica que s’ha produït entorn d’aquesta memòria —a través de llibres, exposicions, projectes educatius i actes de commemoració— pot ser un model de diplomàcia cultural. A través d’aquesta, els pobles es reconeixen mútuament no només pel que són, sinó pel que han defensat plegats.
A més, aquesta memòria ens enllaça amb una idea de justícia social global. Ens recorda que la lluita contra l’explotació, la violència política i el racisme són part de la mateixa genealogia de resistència que uní als brigadistes de Narvik amb els republicans de Terol. La història no és lineal, però sí acumulativa: cada acte de solidaritat deixa un rastre.
Finalment, la memòria transnacional pot ajudar a construir una identitat europea basada en la diversitat, el record actiu i la responsabilitat històrica. Una Europa capaç de reconéixer no sols els seus èxits econòmics, sinó els seus moments de valentia ètica i de cooperació entre pobles. Una Europa que veja en els brigadistes, els metges voluntaris, els refugiats i els resistents, la seua millor versió col·lectiva.
GammaMemoria-Compartida.pdfAgraïments
Agraïments
Aquest projecte és possible gràcies al suport sostingut d’ACICOM, una entitat que des de fa anys treballa la memòria democràtica amb rigor, continuïtat i voluntat de servei públic. ACICOM no entén la memòria com un exercici nostàlgic, sinó com una eina crítica per al present, i La Memòria Compartida s’inscriu plenament en aquesta manera de fer.
Un agraïment especial al seu president, José Ignacio Pastor, per la confiança institucional, per entendre el valor d’una narrativa que combina recerca, divulgació i innovació, i per defensar el projecte com a part d’una línia de treball coherent en memòria democràtica.
A Matías Alonso, per haver impulsat durant anys la idea original que dona sentit a aquest projecte. La seua trajectòria en la recuperació de la memòria històrica i la seua persistència han sigut determinants perquè aquesta proposta prenguera forma i recorregut.
A Pablo Gil, per traslladar-me aquella idea inicial i convertir-la en una possibilitat concreta. El seu coneixement del llenguatge audiovisual i la seua experiència en projectes de divulgació històrica han estat clau per fer viable el pas de la intuïció al relat.
I a Henning Solhaug, pel seu suport internacional, que va molt més enllà d’un gest simbòlic. La seua trajectòria en el sindicalisme noruec i el seu compromís amb la memòria històrica a Espanya connecten aquest projecte amb una tradició real de solidaritat internacional, demostrant que la memòria compartida no és només passat, sinó una pràctica viva que travessa fronteres i generacions.
Page updated
Google Sites
Report abuse