Tots els valencians que van lluitar a Narvik ompartien un mateix itinerari; la història els va arrossegar per un túnel que començava en la derrota del 1939 i acabava, si tenien sort, en un fiord gelat de Noruega.
Tots ells formaven part del mateix corrent: valencians que havien combatut a Espanya, sovint en fronts duríssims com Terol, el Jarama o les columnes del sud. Quan la República s’afonà, travessaren els Pirineus amb la il·lusió desfeta i la roba mullada o anaren a Algèria. Al costat francès no hi havia refugi: hi havia sorra, filferros, fam i humiliació. Argelers, Sant Cebrià, Agde. La geografia de la derrota.
D’allí passaren, com tants altres, a les Companyies de Treballadors Estrangers o a la Legió Estrangera. No per convicció francesa, sinó en moltes ocasions per pura supervivència. França els utilitzà com a mà d’obra militaritzada: carreteres, ports, ferrocarrils, magatzems, línies de subministrament. Eren soldats sense uniforme, treballadors sense drets, excombatents republicans classificats com a “espagnols”, invisibles per a tothom menys per als oficials que els feien avançar a crits.
En aquell mecanisme fred acabaren sent enviats al pitjor destí possible: la campanya de Narvik, 1940. Un teatre àrtic on la neu, la boira i les metralladores alemanyes decidien qui tornava viu. Els valencians hi arribaren barrejats amb francesos, polonesos, britànics i noruecs, però carregaven una experiència que els diferenciava: venien d’una guerra recent, encara amb la pólvora als pulmons. Les unitats que els portaren a Noruega eren les mateixes que la historiografia francesa descriu com “tossudes” i “endurides”. En realitat, molts eren republicans desterrats.
A Narvik descarregaren armes, obriren camins, repararen vies i participaren en assalts improvisats a posicions alemanyes. Alguns foren ferits, alguns moriren, uns altres caigueren presoners i acabaren en camps de treball nazis. Uns pocs aconseguiren escapar a Suècia, on començaren una altra vida. Tots ells transitaren d’una guerra a l’altra sense cap pausa, convertint la derrota espanyola en un preludi de la resistència europea.
Aquesta és la seua base comuna: un itinerari de combat, exili, explotació i, finalment, sacrifici en un punt remot del mapa que no havien imaginat mai. Tots portaven dins el mateix fil trencat: eren republicans valencians que, quan ja no els quedava res, encara lluitaren.
Quins elements del monòleg coincideixen amb dades documentades del procés real (exili del 1939, camps francesos, Legió Estrangera, batalla de Narvik) i quins poden ser detalls dramatitzats o generals?
Com pots comprovar si la unitat de Luis Felipe correspon a la 13a Mitja Brigada, o si aquesta és una reconstrucció habitual del camí dels exiliats republicans?
De quina manera una IA pot comparar la narració de la cota 220 amb els informes històrics reals de la batalla de Narvik per distingir fets concrets d’elements literaris?
L’alumnat crea un mapa doble amb dues parts:
Salinas o el poble d’origen: què sabia o vivia un jove republicà valencià el 1936?
Narvik, 1940: què trobà un combatent exiliat a Noruega?
Busqueu dos fets verificables de cada lloc i afegiu-los al mapa.
Quins elements del monòleg coincideixen amb els itineraris reals dels exiliats republicans (camps francesos, Companyies de Treballadors, presència a Narvik) i quins semblen recursos narratius del personatge?
Com pots comprovar si hi hagué pescadors valencians entre els enviats a Narvik i quines tasques exactes hi realitzaren (descàrrega de vaixells, suport logístic, combat puntual)?
Com podria una IA comparar aquest monòleg amb les dades documentades per detectar quines parts són històriques i quines formen part d’una recreació emocional?
Cada alumne crea dues postals:
una des de Benicarló 1937 escrita com si Josep encara fóra pescador,
una des de Narvik 1940 descrivint la neu, la guerra i la feina forçada. Finalment, compartiu en grup com canvia la mirada del personatge entre un espai i l’altre.
Quines parts del monòleg coincideixen amb dades documentades (camps francesos, Companyies de Treballadors, presència d’exiliats a Narvik) i quines pareixen recreacions literàries o possibles exageracions?
Com pots verificar si realment els treballadors estrangers participaren en combat i no només en tasques de logística?
De quina manera una IA pot comparar aquest monòleg amb informes històrics de Narvik per diferenciar fets, interpretacions i elements que s’han afegit per donar intensitat narrativa?
Cada alumne escriu 4–5 línies d’un diari fictici de Ferran, un dia qualsevol a Narvik.
Quins elements del monòleg coincideixen amb dades documentades (paper dels ferroviaris, camps francesos, Companyies de Treballadors i presència a Narvik) i quins podrien ser una interpretació més emocional o literària?
Com pots comprovar si realment hi hagué ferroviaris valencians integrats en tasques logístiques a Noruega i fins a quin punt participaren en combat?
Com pot una IA comparar aquest monòleg amb informes històrics de Narvik per separar informació verificable, context general i elements dramatitzats?
En grups de 2–3, dissenyeu un vagó de tren simbòlic que represente el viatge de Vicent: Sagunt → camps francesos → Noruega.
Busqueu tres fets reals relacionats amb ferroviaris republicans.
Associeu cada fet a un “compartiment” del vagó i afegiu un breu text explicatiu.
Quins elements del monòleg coincideixen amb el que es documenta sobre els exiliats valencians del sector tèxtil (camps francesos, Companyies de Treballadors, tasques de construcció a Noruega) i quins són recursos narratius del personatge?
Com pots comprovar si realment Manuel va estar destinat a Narvik i quines funcions exactes hi exercia (carreteres, descàrrega, fortificacions)?
Com pot una IA comparar el monòleg amb informes històrics de l’operació de Narvik per separar dades verificables, context general i elements dramatitzats?
En parelles, escriviu una carta a la mare de Manuel que imagine la mirada d’un teixidor d’Ontinyent arribant a Noruega el 1940.
Quins moments del monòleg coincideixen amb itineraris reals d’exiliats?
Com canvia la vida de Rafael en cada etapa: fàbrica → front → camp → guerra a Noruega → deportació?
Per què els exiliats republicans acabaren sent utilitzats com a mà d’obra per França i, després, com a presoners pels alemanys?
Quin paper té el clima (neu, fred, humitat) en l’experiència de Rafael i per què apareix com a element constant?
Cada alumne dibuixa o descriu tres objectes simbòlics que Rafael podria portar en la seua motxilla al llarg del seu recorregut (Alcoi, Terol, Argelers, Narvik, Mecklenburg).
Per a cada objecte, expliqueu en una frase:
– què representa,
– i en quin moment del camí seria més important.
Per què Juan descriu el seu quadern com una “foguera”? Quina funció vital tenia l’escriptura en situacions d’exili i guerra?
Què ens diu el seu pas per Göteborg sobre el paper de Suècia en l’atenció a ferits i exiliats republicans?
Com canvia la identitat de Juan en cada fase del seu recorregut: milicià, pres, treballador forçat, combatent a Noruega i finalment ferit evacuat?
En fulls xicotets, cada alumne escriu tres entrades breus ( dues línies cadascuna ) que podrien aparéixer en el quadern de Juan:
– una des de la Columna del Segura,
– una des dels camps francesos,
– una des de Göteborg.
Després, en grup, ordeneu-les i comenteu com canvia el to emocional entre les tres.
Quines parts del monòleg coincideixen amb les dades verificades sobre la 116a Companyia i el seu enviament a Noruega?
Per què Vicent afirma que Narvik era “la mateixa guerra, però més lluny i amb més fred”? Quina continuïtat hi ha entre la Guerra d’Espanya i la Segona Guerra Mundial en el cas dels exiliats republicans?
Què significa que al cens suec constara “front noruec”? Per què era un tipus de reconeixement tan limitat però alhora tan important per als supervivents?
En un full dividit en quatre franges, l’alumnat representa amb dibuix o símbols quatre escenaris de la vida de Vicent:
Castelló (treball, joventut, ideals),
Aragó (front, resistència, guerra),
Narvik (neu, treball i combat),
Uppsala (exili, nova vida com a treballador).
Sota cada franja, l’alumne escriu una frase que resumeix què aprén Vicent en aquell lloc i com canvia la seua visió de la llibertat.
Quins elements del monòleg coincideixen amb la informació que aporta Biografies Memòria Compartida sobre la participació d’exiliats valencians a Narvik?
Per què el transport (camions, subministraments, tropes) fou una peça clau en aquella campanya, i com es relaciona això amb l’ofici de Francisco?
Què expressa el record que té Francisco del paisatge noruec i per què estableix una comparació amb l’Alt Maestrat?
Per què la memòria d’aquests exiliats va quedar durant dècades gairebé invisible en la historiografia oficial?
Cada alumne dibuixa una línia de viatge amb quatre punts: Gandia → camps francesos → Narvik → retorn.
En cada punt, ha d’escriure una frase breu que descriga:
què feia Francisco en aquell lloc,
quin sentiment podia predominar (esperança, por, resistència, solitud).
Després, en grup, compareu com canvia la seua mirada a mesura que avança el viatge.
Per què la identitat de Manuel com a ferroviari i sindicalista de la CNT ajuda a entendre la seua trajectòria militar i el seu compromís polític?
Què revela el fet que, als documents oficials, Manuel aparega simplement com a “treballador ferit”? Què diu això sobre la manera com França considerava els exiliats republicans?
L’alumnat rep una targeta de cartolina on només hi figura una dada freda i burocràtica imitada: “113 CTE — Treballador espanyol ferit, Narvik, 1940”.
La tasca consisteix a:
escriure tres frases que expliquen què queda fora d’aquesta etiqueta administrativa,
i transformar la targeta en una “fitxa humana” que reculla aspectes reals del personatge: origen, ideals, experiències i significat del seu recorregut.
Després, es comparteixen les fitxes i es reflexiona sobre què s’esborra i què es conserva en els documents oficials.