L’exercici consisteix a visionar un fragment d’un documental que combina text narratiu i recursos audiovisuals per explicar uns fets històrics. L’alumnat haurà d’analitzar-lo críticament, tenint en compte tant el contingut verbal com la manera com està construït visualment i sonorament. Es demana identificar els elements que condicionen la interpretació dels fets, distingir quins aspectes requeririen verificació i argumentar com el conjunt del relat influeix en la percepció de la memòria històrica.

Perquè sense verificació tot es converteix en opinió disfressada de veritat. Hui i sempre, la informació circula amb una velocitat que supera la capacitat humana de contrastar-la de manera intuïtiva, i això obri la porta a distorsions, a errors i a manipulacions que condicionen decisions socials, polítiques i personals. En història és encara més delicat: quan un relat es repeteix sense comprovar-lo, acaba funcionant com a “veritat cultural” i modela la memòria col·lectiva, sovint allunyant-la dels fets. Verificar no és només un acte tècnic, és un acte de responsabilitat democràtica: implica respectar les víctimes, evitar reescriptures interessades i impedir que narratives falses es convertisquen en eines de poder. En qualsevol context, del periodisme a l’educació, de la política a la recerca, verificar és l’única manera de sostindre un debat públic basat en realitats i no en mites.