1. Context funcional

El relat passa en plena Guerra d’Espanya, quan molts corresponsals escandinaus acudiren a ciutats com València, Madrid o Barcelona. Segons Biografies Memòria Compartida , Nordahl Grieg fou un poeta i periodista noruec que visità Espanya el 1937, participà en el Congrés d’Escriptors i escrigué sobre la resistència republicana. La seua obra combina mirada literària, compromís polític i denúncia del feixisme, i el seu testimoni va tindre gran impacte en la memòria cultural d’Escandinàvia.

2. Tres preguntes d’anàlisi

1. Quins elements del monòleg coincideixen amb el que documenta Biografies Memòria Escandinava sobre Grieg (viatge a Espanya, participació al Congrés d’Escriptors, crítica a la no-intervenció) i quins pareixen un reforç literari o emocional?

2. Com pots verificar en el document si els seus desplaçaments (València, Madrid, Barcelona) estan registrats o formen part d’un relat ampliat?

3. De quina manera una IA podria comparar fragments reals dels seus escrits amb el to del monòleg per detectar diferències entre testimoni periodístic i narració dramatitzada?

3. Activitat creativa breu amb IA (variant nova: “Roda de premsa fictícia amb verificació”)

En grups, prepareu tres preguntes de periodista que li faríeu a Nordahl Grieg si estiguera hui en classe. Introduïu-les en una eina d’IA i feu que responga “com Grieg”. Després, utilitzeu la mateixa IA per comparar les respostes amb fragments verificats a Biografies Memòria Compartida, assenyalant què és fidel als fets i què és ficció. Representareu la roda de premsa en veu alta en 5 minuts.

1. Context funcional

El relat transcorre durant la Guerra d’Espanya, però no al front militar sinó en el front organitzatiu de la solidaritat escandinava. Martin Tranmæl, segons Biografies Memòria Compartida , fou un dels principals dirigents del moviment obrer noruec i editor d’Arbeiderbladet, clau en la creació del Norsk Spaniahjelp. El document confirma el seu paper en la reunió d’Estocolm del març de 1937, on es decidí enviar el primer contingent mèdic a Alcoi. La seua influència serví per connectar els recursos de Noruega i Suècia amb València i l’Hospital Sueco-Noruec.

2. Tres preguntes d’anàlisi

1. Quines parts del monòleg coincideixen directament amb les dades documentades (reunió d’Estocolm, logística, hospital d’Alcoi) i quines poden ser una construcció literària d’unitat total obrera?

2. Com pots verificar quines organitzacions reals participaren en la decisió d’enviar el contingent mèdic i quines són simplificacions del relat?

3. De quina manera pot una IA analitzar els discursos reals de Tranmæl per comparar-los amb el to del monòleg i identificar diferències entre estil històric i estil narratiu?

3. Activitat creativa breu amb IA 

Dibuixa un mapa conceptual amb quatre nodes: Tranmæl, LO noruega, Comitès suecs, Hospital d’Alcoi. Utilitza una IA per buscar en Biografies Memòria Compartida quines connexions són explícites (documentades) i quines són indirectes o simbòliques, i completa el mapa només amb relacions verificables.

1. Context funcional

El monòleg transcorre en la Guerra d’Espanya, on Karin Westman Berg participà en tasques educatives i d’assistència infantil a València. Segons Biografies Memòria Compartida , fou pedagoga, crítica literària i figura central del feminisme suec. Entre 1937–1938 col·laborà amb el Comitè de Socors als Infants, creant espais de lectura, joc i suport emocional per a xiquets evacuats d’Astúries, Biscaia i Cantàbria. Mantingué correspondència amb Clara Campoamor, reforçant un pont feminista entre Escandinàvia i la República. La seua experiència forma part del paper fonamental de les dones escandinaves en la solidaritat pedagògica i humanitària.

2. Tres preguntes d’anàlisi

1. Quines parts del monòleg coincideixen amb dades documentades (treball amb infants, contacte amb Campoamor, tasca pedagògica a València) i quines pareixen ampliacions literàries?

2. Com pots comprovar a Biografies Memòria Compartida si la seua col·laboració amb xiquets refugiats del Nord i la correspondència amb Campoamor estan confirmades o necessiten proves primàries?

3. De quina manera una IA pot comparar aquest monòleg amb les funcions reals atribuïdes a Westman Berg (espais educatius, suport emocional, activisme feminista) per distingir informació confirmada de dramatització?

3. Activitat creativa breu amb IA (variant nova: “Disseny d’un espai segur”)

En grups de 3, imagineu que sou voluntaris estrangers a València el 1937.

1. Amb una IA, busqueu en Biografies Memòria Compartida tres funcions reals del Comitè de Socors als Infants.
   
   

2. Creeu un plànol senzill (digital o dibuixat) d’un “espai segur” per a xiquets refugiats amb tres zones inspirades en Westman Berg: lectura, joc i calma.
   
   

3. Feu que la IA genere una breu descripció pedagògica per a cada zona i compare si coincideix amb les pràctiques documentades.

1. Context funcional

La història passa en plena Guerra d’Espanya. Lise Lindbæk, segons Biografies Memòria Compartida , fou una de les primeres dones periodistes noruegues acreditades a un front de guerra. Cobrir Madrid, València i Aragó significava arriscar la vida: bombardejos, hospitals desbordats i població civil resistint. Lise compartia espai professional amb altres dones escandinaves com Gerda Grepp i Nini Haslund Gleditsch, que des del periodisme i l’ajuda humanitària reforçaren la xarxa internacional de suport a la República.

2. Preguntes d’anàlisi

1. Quins elements del monòleg coincideixen amb el que diu Biografies Memòria Compartida sobre Lindbæk (cobertura de Madrid, contacte amb València, mirada social sobre dones i infants) i quins poden ser una intensificació narrativa?

2. Com pots verificar fins a quin punt Lise Lindbæk va treballar conjuntament amb altres dones escandinaves com Grepp o Gleditsch, o si el monòleg ajunta experiències que en realitat foren paral·leles?

3. Activitat creativa breu amb IA 

En grups de 2–3, creeu un micro-podcast de 90 s on expliqueu un fet viscut per Lise Lindbæk (bombardejos, hospitals, resistència civil).
Amb ajuda d’una IA:

1. genereu un guió basat només en dades verificables de Biografies Memòria Compartida,

2. Marqueu en un color diferent les parts que heu afegit vosaltres com a interpretació dramatitzada. Graveu el podcast amb el mòbil i escolteu-lo en classe.

1. Context funcional

La història se situa en la Guerra d’Espanya. Segons Biografies Memòria Compartida, Nini Haslund Gleditsch fou una de les dones escandinaves més importants en l’organització de l’ajuda internacional. Va coordinar enviaments des d’Oslo, mobilitzà sindicats i comitès femenins i contribuí directament a la creació de l’Hospital Sueco-Noruec d’Alcoi, un projecte sanitari que arribà a tindre centenars de llits i un equip mixt de personal nòrdic i valencià. El seu treball, discret però essencial, demostra el paper fonamental que tingueren les dones escandinaves en la logística, la solidaritat i la resistència antifexista.

2. Tres preguntes d’anàlisi

1. Quines parts del monòleg coincideixen amb el paper documentat de Nini Haslund Gleditsch (coordinació de vaixells, organització de material, impuls del projecte d’Alcoi) i quines pareixen una dramatització narrativa?

2. Com pots comprovar el creixement real de l’hospital (de 125 llits a més de 600) i quin paper tingueren les dones noruegues en aquesta expansió?

3. De quina manera podria una IA comparar aquest monòleg amb les cartes i informes reals que enviaven Nini i el seu equip per identificar diferències entre memòria, testimoni i ficció?

3. Activitat creativa breu amb IA 

En grups de 3–4, construïu una línia de vida logística del projecte d’Alcoi.
Amb ajuda d’una IA:

1. busqueu tres enviaments reals (vaixells, caixes, medicaments o ambulàncies),

2. genereu amb la IA tres microfites (dates + què es va enviar + per què era important),

3. situeu-les cronològicament en una línia de temps visual. En classe, expliqueu la línia de 60 segons com si fóreu el comitè d’ajuda escandinau.

1. Context funcional

El relat passa durant la Guerra d’Espanya però des del front civil i internacional. A Suècia es van organitzar comitès, sindicats i mitjans que recolliren diners i material sanitari per enviar-lo a hospitals com el d’Alcoi, documentats a Biografies Memòria Escandinava. Esta solidaritat fou tan decisiva com la militar, perquè garantí recursos i visibilitat pública. Nils representa el paper real dels periodistes, activistes i sindicalistes suecs que alimentaren la rereguarda republicana.

2. Tres preguntes d’anàlisi

1. Quins elements del monòleg coincideixen amb la mobilització sueca descrita al document i quins donen una visió massa idealitzada del consens social?

2. Com pots comprovar en el document si la connexió “Suècia–València–Alcoi” funcionava realment tal com ell la narra (caixes, enviaments, campanyes de premsa)?

3. De quina manera una IA podria analitzar la trajectòria política de Nils i comparar-la amb altres perfils reals del document per detectar contradiccions i omissions?

3. Activitat creativa breu amb IA 

Escriu un titular periodístic que podria haver publicat Nils en la seua revista. Després, utilitza una IA per buscar en Biografies Memòria Escandinava una dada real que done suport o que desmunte aquest titular, i redacta una nota breu de verificació.

1. Context funcional

Gerda Grepp, segons Biografies Memòria Compartida , fou una de les primeres dones corresponsals de guerra d’Europa i la primera escandinava acreditada a la Guerra d’Espanya. Arribà el 1936 i recorregué Madrid, València, Màlaga i Bilbao. Va combinar periodisme, denúncia social i cooperació amb els comitès noruecs i suecs que organitzaren l’Hospital d’Alcoi. La seua mirada posava èmfasi en dones i infants, igual que altres noruegues com Nini Haslund Gleditsch, que coordinà els enviaments sanitaris cap al País Valencià.

2. Tres preguntes d’anàlisi

1. Quines parts del monòleg coincideixen amb les dades del document (ruta Madrid–València–Màlaga–Bilbao, activisme, proposta d’hospital) i quines formen part d’una intensificació emotiva pròpia de la narració?

2. Com pots verificar en Biografies Memòria Compartida el paper real que tingueren Gerda Grepp i altres dones escandinaves com Nini Haslund Gleditsch en la creació del projecte d’Alcoi?

3. De quina manera pot una IA comparar cròniques reals de Grepp amb el to del monòleg per analitzar diferències entre periodisme documental i narració idealitzada?

3. Activitat creativa breu amb IA

En grups de 3, utilitzeu una IA per elaborar un mini mapa visual de tres dones escandinaves a la Guerra d’Espanya (Gerda Grepp, Nini Haslund Gleditsch, Lise Lindbæk).
La IA vos ajudarà a:

1. extraure del document una funció real de cadascuna,

2. reduir-la a una frase clara,

3. generar una connexió entre elles i València/Alcoi.
   El resultat es presenta en un format digital senzill (canvas, diapositiva o full compartit).

Activitat didàctica d’una sola sessió centrada en el visionat de fragments seleccionats del documental Caleta Palace. Revolució i tragèdia d’una ciutat, posant el focus en la figura de Gerda Grepp com a periodista, testimoni directe i subjecte polític de la Guerra Civil espanyola. A partir d’una visualització guiada, l’alumnat identifica el paper del Caleta Palace com a espai històric, simbòlic i narratiu, i analitza com la presència de corresponsals estrangers converteix la guerra en un fet internacional observat, narrat i mediatitzat. Mitjançant preguntes breus i respostes escrites, es reflexiona sobre des d’on mira Gerda Grepp, quins riscos assumeix, què decideix contar i què queda fora del relat, així com sobre la diferència entre informar, implicar-se i prendre partit. L’activitat inclou un exercici de síntesi en què l’alumnat reformula el testimoni de Grepp en llenguatge actual, traslladant els seus dilemes a un context contemporani de conflictes i mitjans, i es tanca amb una reflexió individual sobre el paper del periodisme en situacions límit i sobre a qui incomoden hui les mirades que no accepten la neutralitat com a excusa.

1. Context funcional

La història ocorre durant la Guerra d’Espanya, però des del punt de vista cultural i solidari. Albin Amelin fou un artista suec vinculat al moviment obrer i al realisme social. Participà en campanyes i exposicions a favor de la República i viatjà a Espanya el 1937, especialment a València, capital republicana. La seua obra reflecteix compromís polític, denúncia social i la manera com la cultura escandinava contribuí a la solidaritat internacional.

2. Preguntes d’anàlisi

1. Quins elements del monòleg coincideixen amb el que el document indica sobre Amelin (activisme cultural, exposicions, viatge a Espanya, art proletari), i quins pareixen idealitzacions pròpies d’un relat personal?

2. Com pots comprovar dins de Biografies Memòria Escandinava fins a quin punt Amelin participà realment en campanyes de recaptació o si algunes escenes són ampliacions literàries?

3. Com podria una IA comparar les descripcions de colors i temes del seu art amb les obres reals documentades per museus i catàlegs?

3. Activitat creativa breu amb IA (variant nova: “Galeria digital d’aula”)

En grups de 3–4, elaboreu una mini-galeria digital amb 4 imatges que representen idees del monòleg: solidaritat, cultura obrera, guerra i esperança. Utilitzeu una eina d’IA per:

1. buscar en el document fragments reals sobre Amelin,

2. generar un títol breu per a cada imatge basat en informació verificada,

3. afegir una frase de contrast entre el monòleg i la dada històrica. La galeria es mostra després en classe com una exposició efímera.

1. Context funcional

El relat se situa en la Guerra d’Espanya, on Jacob Kronika, segons Biografies Memòria Compartida , fou corresponsal danés que informà des de Madrid, València i el Jarama entre 1936 i 1938. La seua feina consistia a traslladar a Dinamarca la dimensió humana i política del conflicte. Formà part del mateix cercle de periodistes que les noruegues Lise Lindbæk i Gerda Grepp, que introduïren una mirada femenina pionera en la cobertura escandinava del front. Les cròniques de Kronika foren un pont essencial entre la realitat republicana i l’opinió pública nòrdica.

2. Tres preguntes d’anàlisi

1. Quines parts del monòleg coincideixen amb les dades documentades sobre Kronika (presència al Jarama, cobertura de bombardejos a Madrid, contacte amb brigadistes i amb València) i quines intensifiquen el seu impacte emocional?

2. Com pots comprovar en Biografies Memòria Compartida si és certa la relació estreta entre Kronika, Gerda Grepp i Lise Lindbæk, o si el monòleg agrupa experiències compartides però no simultànies?

3. Com pot una IA comparar les cròniques reals de Kronika amb la descripció del monòleg per detectar diferències entre estil periodístic, ficció i memòria idealitzada?

3. Activitat creativa breu amb IA 

En parelles, escriviu una notícia breu de 6 línies com si fóreu Kronika descrivint una escena observada a Espanya (un bombardeig, una cua de refugiats, un hospital...).
Després utilitzeu una IA per:

1. separar el text en fets verificables

2. parts interpretatives o literàries pròpies del vostre estil.
   Reconstruïu la notícia barrejant fets i interpretació, marcant clarament què pertany a cada capa.