Activitats Didàctiques

Aquestes tres sèries de fitxes didàctiques formen un mateix cos històric encara que expliquen trajectòries diferents. En el fons, totes dibuixen un espai comú: la resistència europea al feixisme, articulada des de llocs tan distants com València, Oslo, Estocolm o Copenhaguen. Mirades, accents i biografies que no s’haurien creuat mai si el món no haguera entrat en col·lisió.

La primera part, Activistes Escandinaus, mostra la infraestructura moral i cultural que féu possible aquella solidaritat: periodistes que arriscaven la pell per contar el que passava a Madrid o a Màlaga; pintors i escriptors que convertiren l’art en denúncia; organitzadores que sostingueren comitès, recaptacions i campanyes humanitàries. Eren l’ecosistema que mantingué viva la causa republicana a milers de quilòmetres, i que després, durant l’ocupació nazi, continuà plantant cara a l’autoritarisme.

La segona, Brigadistes Escandinaus, presenta els qui decidiren creuar la frontera del compromís moral i entrar en la del combat. Homes i dones que abandonaren oficis, famílies i rutines per defensar una República que no era la seua però representava la seua idea de democràcia. A Albacete, a Terol, a l’Ebre o a Madrid, compartiren trinxera amb combatents de més de quaranta països i demostraren que la solidaritat internacional no era un eslògan, sinó una pràctica.

La tercera, Valencians a Narvik, tanca el cercle i retorna la mirada cap al sud. Després de la derrota del 1939, molts republicans valencians acabaren en camps francesos, forçats a integrar-se en unitats de treball militar i enviats a un front que no era el seu: la campanya de Narvik, al cercle polar. Allí lluitaren contra el mateix enemic, però en un paisatge de neu i silenci que no havien imaginat mai. Dues guerres, la mateixa motivació: resistir el feixisme quan el món semblava rendir-se.

Les tres parts s’entenen millor juntes: expliquen com la República espanyola i la resistència escandinava formen un mateix relat, disseminat però coherent. Un mapa europeu de xarxes, exilis, combats i solidaritats que els estudiants necessiten conéixer per entendre que la democràcia no es va guanyar amb discursos, sinó amb persones que decidiren no apartar la mirada.